Tú ets.

Dona, que perquè t’estimo. Que perquè desitjo arrupir-me al biaix de la teva pell.

Ay dona, es que tinc por d’aquest món. Pot ser que sempre hagi tingut por a aquest món.

Que els anys m’han portat a l’extrem de tenir por de que tu no hi siguis. Por de ja no veure’t, de no poder sentir-te. 
Aquesta por, vida meva, és realment un delicte de la natura, que pateixo.

I tu, vida meva, ets la meva única protecció enfront de la violència de les falses somriures, de les falses amistad, dels amors condicionats a com trenca l’alba.

I és que no puc oblidar-te, no sé oblidar-te, no vull oblidar-te.
Tú ets pressent de llum a llum, sense mentidas, sense cap mena de postura estranya que difumini en vaguetats la teva veritat, la veritat.

Es per això que tu, dona, ets la meva defensora, els meus braços, els meus somriures, la meva ánima, la meva autenticitat humana.

Ets tu, dona, jo, home, no sóc res de res sense tú.

© Javier Sánchez abril de 2021

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s